A propòsit del 'rescat'

Fins fa cinc anys només hi havia tres tipus de persones que parlaren sobre el FMI: els acadèmics, les èlits econòmiques i alguns pocs antiglobalització que denunciaven les 'immoralitats' comeses per aquesta institució a Llatinoamèrica i Àfrica. Hui en canvi tots som experts en economia, i el FMI junt al BCE i la Comissió Europea 'controlaran' Espanya. Si això ho haguera insinuat algú fa tan sols cinc anys l'hagueren pres per boig. Hui és possible, i s'obri un ventall de possibilitats, noves aventures que poden deparar-nos els pròxims anys. L'incertesa i la precarietat es van a convertir en norma. És el que te la postmodernitat, no només es tracta de socialitzar-se per facebook.

I mentre tot açò ocorre, recorde la prepotència d'aquells que fa uns anys em miraven de reüll, com algú que parlava de coses estranyes que no interessaven ningú. Hi havia fins i tot qui es prenia el luxe de donar palmadetes a l'esquena diguent, no es pot canviar res, eres un ingenu. Hui ja no sóc un ingenu, però en canvi, la majoria d'aquella gent s'ha tornat 'revolucionària'. Proclamen constants soflames contra el govern i els bancs. Mai ho haguera pogut imaginar. Però això ja cansa. Es tracta d'un acte terapèutic. Com manifestar-se contra els retalls, com la defensa estoica d'un Estat del Benestar que va a menys (i recordem-ho, inventat per conservadors d'altra època). No és just però ens ho haurem de tragar per no haver actuat quan tocava. Açò no ens ho va a arreglar ningú. No ho faran polítics especialment incapaços, ni furtius mercats que no deixen ni la carronya. No, ningú ens ho va a arreglar. Només ho podem fer nosaltres mateixos.

Hui allò vertaderament revolucionari és reivindicar els valors tradicionals. És a dir, assumir la part de responsabilitat, per activa o per passiva. Parlar més d'obligacions i no tant de drets. Lluitar contra l'atomització de la societat. La revalorització de la família i l'entorn més pròxim com a àmbit de suport bàsic. Valorar les persones que s'esforcen, que tenen espenta i intenten superar-se, enlloc de premiar la vida fàcil dedicada a l'hedonisme, el mínim esforç, el parasitisme social, la mediocritat cultural.

Són temps de crisi profunda els que travessem. Però també estem davant una bona oportunitat per madurar.

Isaac Caballero Suey

Membre de l'Assemblea de Joves d'Alzira 'El Cau