A propòsit del 'rescat'

Fins fa cinc anys només hi havia tres tipus de persones que parlaren sobre el FMI: els acadèmics, les èlits econòmiques i alguns pocs antiglobalització que denunciaven les 'immoralitats' comeses per aquesta institució a Llatinoamèrica i Àfrica. Hui en canvi tots som experts en economia, i el FMI junt al BCE i la Comissió Europea 'controlaran' Espanya. Si això ho haguera insinuat algú fa tan sols cinc anys l'hagueren pres per boig. Hui és possible, i s'obri un ventall de possibilitats, noves aventures que poden deparar-nos els pròxims anys. L'incertesa i la precarietat es van a convertir en norma. És el que te la postmodernitat, no només es tracta de socialitzar-se per facebook.

I mentre tot açò ocorre, recorde la prepotència d'aquells que fa uns anys em miraven de reüll, com algú que parlava de coses estranyes que no interessaven ningú. Hi havia fins i tot qui es prenia el luxe de donar palmadetes a l'esquena diguent, no es pot canviar res, eres un ingenu. Hui ja no sóc un ingenu, però en canvi, la majoria d'aquella gent s'ha tornat 'revolucionària'. Proclamen constants soflames contra el govern i els bancs. Mai ho haguera pogut imaginar. Però això ja cansa. Es tracta d'un acte terapèutic. Com manifestar-se contra els retalls, com la defensa estoica d'un Estat del Benestar que va a menys (i recordem-ho, inventat per conservadors d'altra època). No és just però ens ho haurem de tragar per no haver actuat quan tocava. Açò no ens ho va a arreglar ningú. No ho faran polítics especialment incapaços, ni furtius mercats que no deixen ni la carronya. No, ningú ens ho va a arreglar. Només ho podem fer nosaltres mateixos.

Hui allò vertaderament revolucionari és reivindicar els valors tradicionals. És a dir, assumir la part de responsabilitat, per activa o per passiva. Parlar més d'obligacions i no tant de drets. Lluitar contra l'atomització de la societat. La revalorització de la família i l'entorn més pròxim com a àmbit de suport bàsic. Valorar les persones que s'esforcen, que tenen espenta i intenten superar-se, enlloc de premiar la vida fàcil dedicada a l'hedonisme, el mínim esforç, el parasitisme social, la mediocritat cultural.

Són temps de crisi profunda els que travessem. Però també estem davant una bona oportunitat per madurar.

Isaac Caballero Suey

Membre de l'Assemblea de Joves d'Alzira 'El Cau

Cimera Cultural Primavera 2012

La Cimera Cultural de la primavera 2012 ja està ací: La tradicional Fira d’intercanvi de llibres (ja en la seua huitena edició) i una sèrie d’activitats al seu voltant.

L’esdeveniment es donarà el dissabte 19 de maig. Des de les 10 h fins les 14h i de les 17h fins les 21h en el Claustre de la Casa de la Cultura d'Alzira (Escoles Pies, 4).

Durant tot el dia es podrà acompanyar l’aventura literària d’una selecció de te, manufacturat artesanalment pel Cau, així com unes pastes casolanes. Tot per un un mòdic preu destinat a l’autofinançament. 

A més, a partir de les 18h comptarem amb Brozak Selektah punxant vinils clàssics.

I a les 19 h en l'auditori projectarem també de forma gratuïta el documental amb llicència Creative Commons ‘Copiad, Malditos!’: Los caminos alternativos al ‘copyright’. Un audiovisual per a reflexionar sobre la propietat intel.lectual i els nous reptes ètics i morals que planteja la revolució digital.

Una aproximació al Consell de la Joventut d’Alzira

El Consell de la Joventut d’Alzira va celebrar el passat Divendres 27 d’Abril la seua Assemblea General. Enfocada aquesta a tractar punts com els pressupostos del passat any, la reforma d’estatuts i l’elecció de la nova Comissió Permanent. Aquesta, val a dir, té un pressupost de 13,000€ provinents de subvencions. Un fons que altres entitats actives ni somien. Sorprenentment, i revisant les despeses efectuades, trobem dades burlesques donada la situació que ens trobem. El Consell gasta en “Imatge Corporativa” tres vegades més que en la seua activitat estel·lar, la Fira d’associacions, desvirtuada pel proselitisme mundà de filials de partits i d’altres entitats fantasma instrumentalitzades i sense implantació a Alzira.

En aquesta inoperativa institució, on les les entitats es reuneixen una vegada a l’any per aprovar uns comptes meravellosament ‘quadrats’, tampoc resulta gratuïta apreciació parlar d’amiguisme. Des de les entitats satèl·lit fins a una oposició embriagada per l’ambient. És resumir la dinàmica d’una entitat fonamentada en l’invocació a la vanitat, amb alabances quasi esperpèntiques. Per no parlar de successió. Perquè si hi ha alguna cosa clara allà és el nepotisme, que tot quede a casa. Així ho exemplifica la nova presidència.

El Consell es resumeix com un mecanisme de promoció de les seues respectives carreres polítiques, condicionant el funcionament general del CJ. Des del sentit comú cal denunciar aquesta dilapidació de fons públics, tan diferent a la línia d’autogestió practicada pel ‘Cau’. I conscients del que relatem, ens reafirmem en la necessària regeneració d’aquest òrgan de la joventut d’Alzira. Una qüestionable disposició de despeses. El limitat programa d’activitats útils. La dinàmica d’unes reunions basades en el tràmit. La mancança d’una oposició ferma, anul·lada pel 'compadreig' generalitzat. La xarxa corporativa com a fonament de la configuració de la nova Comissió Permanent.

Ens porta inevitablement, a retratar un Consell amnèsic en la seua funció social, un Consell sumit en la pura parafernàlia política.

Àlex Gregori i Carlos Ibáñez.

Delegats de l’Assemblea de Joves d’Alzira ‘El Cau’ al Consell de la Joventut d’Alzira.

Pàgina facebook

A partir d'ara també ens pots seguir al teu facebook donant-li m'agrada a la nostra pàgina oficial http://www.facebook.com/ajalzira

Davant el 'pla d'ajust' d'Alzira i el bus urbà

El passat dimecres 28 de Març s'aprovà al plenari de l'Ajuntament d'Alzira, un 'pla d'ajust', amb diverses mesures per poder fer front al dèficit públic, un problema que afecta greument a totes les Administracions Públiques espanyoles, entre elles l'Administració Local d'Alzira, i que podria arribar a hipotecar perillosament el nostre futur. En la situació d'emergència nacional en la que estem immersos, més enllà del pur estoïcisme, i a diferència de 'l'esquerra', que es manté impassible amb la única vocació de retindre votants sense alternativa real alguna, des de l'Assemblea de Joves d'Alzira 'El Cau' entenem que un 'ajust' resulta necessari. Però no d'aquesta forma ni amb aquests directors d'orquestra.

El PP no té autoritat ni legitimitat per resoldre aquesta situació, i menys per a parlar d'austeritat, sent reconeguts com a màxims malbaratadors de recursos públics. Tanmateix, al Cau tenim la consciència tranquil·la, practiquem l'austeritat des de que naixerem, no havent rebut mai una subvenció pública. Hem (sobre)viscut autofinançant-nos precàriament, mirant-nos cada duro que gastàvem en un labor social i cultural sovint poc agraïda. Ells no poden dir el mateix, han gestionat els nostres diners com si no hi haguera demà, comprant voluntats, fent inversions inútils per a enriquir amics i generant despeses desproporcionades de forma capritxosa. Ara, els mateixos ens apliquen retalls sobre serveis públics que ni tan sols coneixen perquè simplement no utilitzen. O a cas heu coincidit amb algú d'ells esperant un bus que no arriba?

I és, precisament la qüestió del bus l'assumpte que especialment ens enerva en aquest moment. Una de les nostres principals reivindicacions, la millora del transport públic a Alzira  s'ha col·locat en el punt de mira de les tisores d'aquells, els polítics, per als que simplement som números d'una comptabilitat, electoral o pressupostària.

A partir de l'1 de Juliol, l'ús del bus municipal serà, a més d'ineficient, de pagament. Dos elements que sumats desembocaran en un ús pràcticament nul del transport públic. Aquesta mesura, a part d'irracional, incentivarà l'ús del cotxe entre els que puguen permetre-s'ho, i repercutirà amb més càrregues econòmiques sobre aquells que no poden. Sense dubte, una involució en la democratització i sostenibilitat del transport, què és a la fi, un retrocés en el benestar de tots els ciutadans i ciutadanes d'Alzira.

Per eixe motiu, i a raó del moment en que vivim, demanem que la gratuïtat del bus urbà d'Alzira continue aplicant-se a estudiants, jubilats i desocupats. Que paguen aquells que sí que poden fer-ho i que simplement gasten en allò imprescindible i estrictament necessari per al funcionament de la ciutat, suprimint tot tipus de despesa supèrflua A la fi, el que fa amb sentit comú qualsevol cap de família en moments de dificultat econòmica.

Pròximament donarem a conéixer les diferents cites públiques que estem preparant per a arreplegar suports.

Projecció "Let's make money"

Dissabte 10 de Desembre / Casa de la Cultura d'Alzira / 19:00 hores / Entrada lliure

Let's make money! (anem a fer diners) a més d'una frase popular en temps de bonança econòmica, que sol antecedir a un estat d'eufòria financera col·lectiva; és un documental amb visió cr...itica i exhaustiva sobre el neoliberalisme. En ell es tracta diversos aspectes del funcionament dels mercats financers internacionals i les seues posteriors repercussions sobre els països en vies de desenvolupament, així com en els propis països ja desenvolupats.

En el metratge s'exposa i explica els moviments dels diners i els orígens reals de la crisi del 2008, a través d'exemples clars i testimonis únics. No només en EUA, sinó també, Singapur, Àustria, Índia, Burkina Faso, Alemanya, Paradisos Fiscals com Jersei, Ghana, l'Iraq i les relacions amb la bombolla immobiliària espanyola.

Direcció: Erwin Wagenhofer
Gènere: Documental
Any: 2008
Durada: 110 mn
País d'origen: Àustria
Llengua: alemany, espanyol, anglés, tamil i francés

Cimera cultural d'Alzira

Des de l'Assemblea de Joves d'Alzira 'El Cau' comencem temporada amb una nova edició de la Fira del Llibre Gratuït, la sèptima en aquesta ocasió. I aquesta vegada amb una ampliació de la secció de literatura en valencià i una major classificació de tot el material literari. En eixe mateix sentit, també es recolliran altres materials audiovisuals amb la finalitat d'aconseguir una base per elaborar-ne una de temàtica específica al futur.

Pel que fa al funcionament, recordar que en aquesta fira no es necessiten diners i tot el que hi ha és de bades. Només es posa una condició a qui desitge endur-se un llibre: que el vaja a llegir. Es tracta de trencar amb la lògica consumista de comprar, encegat per la publicitat, i utilitzar les coses un parell de vegades (en el millor dels casos) per a que després s'arracone en un armari perquè ja ho hem avorrit. Practiquem l'intercanvi com una forma de construir el canvi en les relacions econòmiques i socials que desitgem, compartim llibres per empoderar la ciutadania amb amb cultura, és a dir, pensament crític.

Així doncs, la pròxim Fira del Llibre Gratuït es realitzarà el pròxim dissabte 24 de setembre des de les 10 h fins les 14h i des de les 17h fins les 21h en el Claustre de la Casa de la Cultura d'Alzira (Escoles Pies, 4).

A més,durant tot el dia es podrà degustar una selecció de té i café per un preu simbòlic destinat a finançar-nos des de l'autogestió. També es realitzaran les següents activitats durant la fira:

A partir de les 18h comptarem amb els djs Brozak & Barry Bianco punxant vinils de breaks clàssics de música afroamericana.

I a les 20h en l'auditori projectarem també de forma gratuïta la pel·lícula “Buda explotó por vergüenza” (sinopsi i informació tècnica davall*).

Volem donar les gràcies a Ribera Junglist, Obrador Edèndum i el Gall Editor per les seues desinteressades col·laboracions.

Finalment fem una crida a altres fires d'intercanvi de llibres que es realitzen a altres punts geogràfics així com a gent interessada en exportar el model a la seua localitat, a que es posen en contacte amb nosaltres a través del correu ajalzira@hotmail.com per així crear una xarxa de fires d'intercanvi de llibres.

Vos esperem!

Organitza: Assemblea de Joves d'Alzira “El Cau”

-----------

Buda explotó por vergüenza (en persa Buda az sharm foru rikht) és el títol d'una pel·lícula dramàtica de coprodució franco-iraniana dirigida per Hana Makhmalbaf en 2007 i 81 minuts de durada. S'estrenà a l'estat espanyol el 29 de febrer de 2008 i va competir en el Festival Internacional de Cinema de Toronto i en la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià de 2007 on va aconseguir el Premi Especial del Jurat.

Tràiler -> http://www.youtube.com/watch?v=cU4nTX1FBMM

Sinopsi
En la zona propera als recentment destruïts Budes de Bāmiyān viuen milers de famílies. En un entorn violent marcat pel règim dels talibans d'Afganistan, Baktay, una xiqueta de sis anys, es proposa anar a escola amb el seu veí i aprendre així l'alfabet. En el seu camí a l'escola patirà l'assetjament d'altres xiquets, que pretenen derrocar-la i lapidar-la com els seus majors van fer amb les gegantesques estàtues de Buda.

Recepció i crítiques
La pel·lícula va ser molt bé rebuda per la crítica en la seua estrena, destacant el seu dramatisme, el bon fer de la jove directora amb actors no professionals i el propi simbolisme de la història. Altres crítiques se centren en el magnífic treball de la xiqueta Nikbakht Noruz i en els tocs d'humor repartits en el metratge, que ajuden a descobrir un missatge de defensa de la pau i l'accés a la cultura per a tots.