103.800 joves o el que és el mateix: el 41’79%. Més de 4 de cada 10 joves del País Valencià que vol i pot treballar no té feina. Però això no és tot: quan arribem a treballar,entre 6 i 8 de cada 10 joves menors de 25 anys ho fem amb contractes temporals...Ai, l’Estat del Benestar!
Ens diuen que ens faciliten l’entrada al primer treball, i per a això, ens fan a mida els contractes de pràctiques, de formació, d’inserció o les Empreses de Treball de Temporal...i resulta que l’atur juvenil dobla l’atur de la resta de treballadors! També ens faciliten el cobrament del primer salari: els joves percebem un salari entre el 60% i el 70% del salari mig... Moltes gràcies per tot!
Les condicions no són millors per als joves que estudiem. Ens trobem una universitat totalment ocupada per la ideologia dominant. Amb una metodologia aliena a les necessitats dels estudiants i acrítica. A més, les retallades del pressupost públic, de les beques i ajudes i la devaluació dels serveis per als estudiants han precaritzat les condicions d’estudi i han transformat la Universitat en la fàbrica privada de producció de mà d’obra qualificada.
Precarietat és, doncs, el cognom de la joventut. La nostra precarietat, però, ni comença ni acaba amb el que diuen “crisi”; la nostra crisi fa molts anys que ha començat i té noms i cognoms: capitalisme. Precarietat pel que fa al treball i als estudis; i això es concreta en la manca de perspectives. El 75% dels joves entre 16 i 29 anys viuen encara amb els seus pares i quasi 1.000.000 de joves de tots els Països Catalans ni estudien ni treballen. Però això també ens afecta en la resta d’àmbits.
Parlem del transport públics (infraestructures i horaris insuficients; pujades de preus...) dels processos que estan encetant de privatització d’altres serveis públics com l’educació i progressivament de la sanitat.
També parlem de l’oci centrat en el consum massiu, (als centres comercials, a les discoteques; roba, drogues) entrant en la dinàmica de callar als estudis i al treball i consumir compulsivament fora d’ells per a oblidar momentàniament. I això queda reforçat per les noves tecnologies, el fanatisme de la indústria esportiva o la mediàtica industrial musical i de l’espectacle. A açò cal sumar-li que les relacions personals també es veuen afectades pels rols patriarcals que mantenen la ignorància i reprodueixen els estereotips sexuals i afectius.
I quina solució ens ofereix l’Estat? El Pla Bolonya i la Reforma Laboral! I també més centres comercials, més espectacles de la indústria musical, mediàtica i esportiva, i més modes i més tecnologia inútil... I així, ens han col·lat allò que diuen l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, que sota la propaganda de promoure i harmonitzar els estudis internacionals a la “moderna Europa”, ens ha ficat els bancs i les multinacionals dins les aules, eliminant progressivament qualsevol coneixement crític que els puga ser perillós. I quan acabem els estudis què? Ja ho sabem: contractes de pràctiques o de formació, suportar unes condicions humiliants de treball...i a callar o a l’atur!
I amb això, ens hem trobat que la maquinària estatal (amb el sindicalisme groc en primera línia) està maquinant l’enèsima reforma laboral. I quines solucions ens donarà als joves? Un nou Pla d’Ocupació (més aviat Explotació!) Juvenil: més contractes fem i més contractació via formació, que no cotitza i té un salari de misèria; i l’extensió de les ETT als serveis públics d’ocupació, per a ampliar el tràfic de joves. La mateixa recepta utilitzada els darrers 30 anys!
I perquè tenim ben clar que la superació d’açò no passa ni per la UE, ni per l’Estat espanyol ni per mans de cap “classe política”, els Col·lectius Juvenils del País Valencià convoquem i convidem a tots els i les joves valencianes a la manifestació que el proper 1r de maig recorrerà els carrers de Canals. Contra el seu model, contra les seues reformes, contra les seues misèries; contra els
contractes fem i els salaris de misèria; contra les ETT i l’explotació laboral; contra Bolonya i la Reforma Laboral. Per un treball un digne; per una educació pròpia i adaptada a les necessitats de la joventut; pel dret d’emancipació juvenil; pel futur del nostre poble. I perquè sabem que la joventut tenim a les nostres mans el poder de transformar, decidir i construir el futur que volem. Et quedaràs a casa?
Per la terra i pel treball, el 1r de maig tots a Canals!
Col·lectius Juvenils del País Valencià
