Així se les gasten

El passat any, des de l'Assemblea de Joves d'Alzira 'El Cau' aconseguirem introduir en el debat públic local la qüestió del transport públic a Alzira. Diversos partits plantaren l'orella. Entre ells el PSOE, que assumí com a pròpies i genuïnes les nostres reivindicacions, però també el PP prestà atenció. Des del govern instal·laren una parada d'Ambici a l'estació de Renfe, així com recentment un trist panell electrònic a la nova terminal d'autobusos. Ambdues reivindicacions resulten de sentit comú ser dutes a terme en una ciutat que es vol vendre com a moderna. Però també és de sentit comú, i més productiu, haver invertit -almenys en part- els més de 650.000 euros de la nova terminal en millorar de forma efectiva l'irregular funcionament del bus urbà (que patim sobretot els joves i els majors de la nostra ciutat). Amb voluntat i enginy (del que alguns en són carents) es podria millorar exponencialment el transport públic de la nostra ciutat. Només una mínima inversió en comparació a les despeses de les campanyes d'autobombo pagades amb els impostos de tots els ciutadans.

Així, i aprofitant l'extraordinària sensibilitat que desenvolupen en període electoral els nostres polítics, havíem preparat una nova tanda de reivindicacions. Tot previst, i complint amb les instàncies de rigor, ja estaven pràcticament al carrer les tauletes informatives que volíem muntar als principals punts negres del transport públic d'Alzira. Però no, quan ningú el necessita, l'Estat fa acte de presència. I no precisament per a res bo. Enviant-nos a la Junta Electoral per a preguntar si podem fer reivindicacions ciutadanes en campanya electoral. Instant-nos a fer vàries instàncies més (valga la redundància) sol·licitant autoritzacions per repartir de mà en mà fullets informatius, i parlant-nos de normatives que ningú atén i que ni la pròpia policia local coneix! I òbviament sense mencionar els llargs terminis de tràmits als que ens tenen acostumats (quan volen) amb la clara finalitat d'impossibilitar-nos fer res.

Una altra mostra de la ineficiència de l'Administració, però també d'ús partidista per part d'aquells que gestionen els assumptes de la cosa pública.